Al Camen ed la me ca vecia

Al Camen ed la me ca vecia
Còla che ev dig adèsa le cosa vera
A la Sresla un boregh antigh in riva a ’Enza
Gaviva me na cà tant vècia
E l’era l’an otantott in primavera

Go ditt con i me fio
Butt so tutt i mur vec
Vedri vin’dagh na prova
Rifagh i fondament
Egh fagh una cà nova

E tutt i gioren un gir
Me denter egh feva
Anca se da tant an le l’era voda 
in tal silensi con i me penser
na visita a un parent me l’am sembreva

tuta la me rasa lè la ghe neda
tanta miseria tanti privasion
ma onesta laboriosa e sotomisa
come na dinastia mai tramonteda

i mur si gross ien pin d’ ricord
ed me peder ed me non ed me bisnon
ma un di che al taramott là lesioneda
a la demolision le destineda

un gioren egh fagh un gir solit normel
egh sent un’aria freda come sleda 
em sent un sens ed colpa e tant dispress
come me fuss na persona ripudieda

e me sensa capir tutt la ragion
son gnu fora di’n cà
ghera d’la ginta in tal cortil
ma en’lo mia ditt con nison

jo tot un fas ed legna e du tronchett
son torne denter e po’ iò pie al camen
e apena cà ghe ste un pochin ed fiama
in sim’la banca me m’ghe son sdu sven

e menter guerd falistri e lingui ed fiama
da tant amor em’son senti braser
n’abras con tant affet che sol la mama
in col moment sol le lam’priva der

ed ecco sven a me na vosa cera
capiss chè propria lee calm’vol parler
lè già tant an che le l’anghe mia più
ma me stag ben atent ad ascolter

pochi paroli le la ma pru dir
ma come la mis fat na conferenza
la storia dal camen ma fat capir
dlà mè cà vecia e al boregh in riva l’Enza

anca me peder un gioren al’mà insigne
per continuer la storia ed la famia
guarder con tant rispett al so pasee
e che l’onor difett aghnabia mia

e menter che me e guerd la fiama viva
rimov la sendra col gavel in man
in sim la preda aghè scolpi na data
che la sfà indre ed circa sincsent an

toren a guarder la preda
col numer anghè più
tanti paroli es’polen leser
scriti in un dialett che adesa as perla più

come a chi temp adesa a n’usa mia
l’era l’anma ed la cà
al center ed la famia
falistri e lingui ed fiama
continuen ander su

a seder in tal bancon egh feven al post
sa gniva in cà lì amig o al parent
a parler di so lavor od interesi
ghe biven un bicer ed’ven
e ieren content

quanti piasudi le ga fat al mami
a sposi che i mari ghiven lontan
ragasi che al moros l’era solde
sperand semper cal torna inco o dman

e le tutt interesi ed la famia 
i racolt ed la campagna
la fiola ca se sposa
sperem che la tempesta vegna mia

al fiol cal va solde
la vaca al mansolen
sedu insima al bancon
al cheld de sto camen

la sposa sovna alata al so puten
per fel dormir la canta la so nana
sven al camen con la so viva fiama
col so calor la schelda i panolen

e la sira la famia riunida
davanti a sto camen la s’isnoceva
un rosari dsiven lor
per la salutt ed l’anma e un bon racolt
un pater un’ave gloria anca pri mort

i più picin intorna al so nonon
che tutt al siri al conta la so fola
ghera na volta un re e l’orco coi dent
gaviven un po paura
ma andeven a lett content

quanti paroli scriti in sim la preda
nison ai pronuncia più ch’ien fora la capa
a ghe na sveglia vecia a gh’è un candler
a gh’è na spola ed legn na roca un fus

in fonda a la cadena dal camen
ancora al so rampon a ghe tache
sora clà fiama an cott tanta polenta
 e lan magneda e Dio ian ringrazie

Col lingui ed fiama al sen un po calmedi
Cmè ultima volonte me i’las parler
Te buta so la ca ma al camen nò
Che per la tò famia lè’ste l’alter

La ca l’ò demolida e po’ rifata
Al mur con al camen l’ò vrù salver
Sensa al camen la cà
Le trista voda e freda
Lè cmè na catedrela sensa alter

Cesare Carlini - Cerezzola, 1995 -